diumenge, 30 de desembre del 2012

L’arbre de nadal, natural o artificial?

Com cada any en aquesta època és inevitable contemplar l’ampli catàleg i sovint extremadament xaró (segons l’IEC és “hortero” en català, jo també acabo d’aprendre aquesta paraula ara) de decoració nadalenca; ninots de Pare Noel i de Reis Mags penjats dels balcons amb l’etiqueta de “Made in China” enganxada al cul, guirnaldes emblanquides simulant un efecte neu, estrelles, boles, fanalets, espelmes i llums de totes mides i colors. Però hi ha una tema moltes vegades preocupa a la gent: L’arbre de nadal, natural o artificial?


Qualsevol decisió és respectable, podríem treure molts arguments a favor i en contra, però el que creu molta gent és que com que el natural sovint acaba sec després de Reis i l’artificial es pot guardar i utilitzar l’any que ve, aquets són més ecològics que els altres i per tant opten per un arbre artificial. No negaré que molts avets no duren gaire més enllà de les festes, (normalment per la falta de sistema radicular, necessari per la seva supervivència) ni que els arbres artificials es poden tornar a reutilitzar un altre any, però el que és segur és que els artificials NO són més ecològics.

L’arbre artificial esta fabricat a base plàstic, fibres òptiques, metalls i altres components tòxics i nocius pel medi ambient com el mercuri. A més de ser materials no biodegradables i no poder-se reciclar, la majoria s’elaboren a la Xina, de manera que no només no ajuden l’economia del nostre país, sinó que amb el seu transport amb vaixells de motor Diesel emeten més gasos contaminants a l’atmosfera, agreujant l’escalfament global, és a dir que la compra d’aquets arbres no és tan verda com les seves fulles.

El “sacrifici” de tants arbres naturals per fer bonic és el que comporta a molts compradors a escollir l’artificial, però realment no es tracta d’una tala d’arbres descontrolada, sinó que la gran majoria provenen de vivers i per cada arbre que es treu se’n planten molts més. Per fer-lo créixer no consumeix energies no renovables, i si no sobreviu és 100% biodegradable. Cada any hi ha més programes de reciclatge i replantació d’arbres de Nadal, només cal conscienciar-nos. A més dona feina a cultivadors i s’inverteix en una economia de proximitat, i no oblidem que els arbres consumeixen diòxid de carboni contribuint a la lluita contra l’escalfament global.

En aquest últim post del 2012 us desitjo una feliç entrada d'any!

dimecres, 19 de desembre del 2012

Royal Botanic Gardens, Kew

El Royal Botanic Gardens, Kew és un dels jardins botànics més importants del món, no només per tenir una de les majors col·leccions d’espècies vegetals vives (30.000 espècies), sinó pel seu important paper en la ciència, investigació i conservació de plantes constituint-lo com una de les organitzacions de ciència botànica i una de les escoles d’horticultura més importants.

Situat al sud-oest de Londres, a la vora del riu Tàmesi entre els districtes de Richmond i Kew, la seva història comença al 1759 quan la princesa Augusta va iniciar un ambiciós jardí al voltant del Palau de Kew, i va començar a agafar prestigi quan el botànic Joseph Banks va començar a reunir-hi plantes exòtiques d'arreu del món després dels seus viatges amb el capità Cook. Actualment ocupa un espai de 132 Ha amb jardins paisatgístics, hivernacles i edificis emblemàtics d'arquitectes i enginyers com Richard Turner, Decimus Burton i William Chambers, i hi treballen 700 persones entre jardiners, estudiants, científics i voluntàris.



The Palm House, agost 2012
Disposa d’un herbari amb més de 8 milions d’exemplars de plantes i fongs, que representa quasi el 98% de tots els gèneres del món, i més de 350.000 exemplars tipus, sobre els que s’han basat descripcions de noves espècies, amb exemplars del mateix Charles Darwin, i una biblioteca amb 7 milions d’articles, llibres, il·lustracions botàniques, fotografies, cartes, manuscrits, revistes, biografies i mapes, representats en 90 idiomes.

Cal destacar també el Millenium Seed Bank Project, un important projecte de conservació d’espècies vegetals, d'arreu del planeta, fora del seu hàbitat natural, sobretot en les regions més amenaçades pels efectes del canvi climàtic i on hi ha un creixent impacte de les activitats humanes. Esta centrat en la flora mundial silvestre en perill d’extinció i en les plantes de major utilitat pel futur, i actualment s’ha aconseguit conservar amb èxit les llavors del 10% de les plantes silvestres del món, amb la intenció d’arribar al 25% l’any 2020.

El Royal Botanic Gardens, Kew actualment és un organisme públic no departamental, fiançat a través de donacions, esdeveniments, subvencions i l’admissió de visitants (uns 2 milions de visitants l’any). Amb aquestes dades no és d’estranyar que hagi estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Una parada obligatòria per tots aquells que visitin Londres en qualsevol època de l’any.

Fa uns mesos vaig tenir l’oportunitat de treballar a Kew Gardens, fet que va representar una gran experiència personal i professional. Demà explicaré aquesta experiència a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona: 
http://www.esab.upc.edu/noticies/20-12-presentacio-estades-de-practiques

Font: www.kew.org



Rhododenron Dell, juliol 2012

divendres, 14 de desembre del 2012

La Fageda de la Grevolosa

Esperant l’ultim sospir d’aquesta tardor, amb l’hivern apunt de tirar la porta a terra, dedicaré aquesta entrada a parlar del faig i la fageda, un dels arbres i boscos més espectaculars que trobem en aquesta època de l’any.

El faig (Fagus sylvatica) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcies, d'escorça llisa i grisenca. La capçada és ovalada i aparèix a la primera meitat de l'arbre, les branques creixen en ziga-zaga, i l'abundància de fulles proporcionen la característica ombra densa dels boscos on es troben. Té un sistema radicular poc profund, de manera que al créixer en alçada desenvolupa moltes arrels secundàries superficials. Floreix a partir de l'abril i el fruit que produeix és la faja, un aliment molt apreciat pels animals que viuen a les fagedes, apareixent a finals de setembre quan l'arbre té uns 20 anys i començant a ser fèrtil quan arriba als 40 anys.

Generalment les fagedes creixen en terrenys fèrtils, tirant a calcaris, humits però ben drenats, situats entre 500 i 2000 metres d'altitud, fet que li atribueix característiques diferents segons on estigui localitzada. Es troben molt esteses al centre d'Europa, des del nord de la Península Ibèrica al sud est de Noruega i fins al Mar Negre. Constitueixen un paisatge forestal molt canviant d'una estació a l'altra, però els cromatismes que agafen les fulles a la tardor i quan la fullaraca caiguda comença a cobrir el terra fan que en aquesta època sigui un regal pels 5 sentits.

Situada al cor de Catalunya, entre el Collsacabra i el Puigsacalm trobem la Fageda de la Grevolosa, una autèntica joia natural. Es tracta d'un bosc de més de 300 anys de vida, amb una gran col·lecció d'arbres monumentals de més de 40 metres d'alçada i 1 metre de diàmetre, i on també s'hi troba una gran diversitat de flora i fauna. Un indret relaxant i inspirador, un racó idíl·lic per deixar-se seduir, excepte els dies en que es pot arribar a comparar amb les Rambles de Barcelona, però és clar que en general tothom té dret de gaudir de la natura i d'aquest espectacle tardorenc, excloent aquells que "alla on caguen hi deixen la merda".

Font: www.nitium.com/fageda-grevolosa



Fageda de la Grevolosa 11/11/12

Fageda de la Grevolosa 11/11/12

dimecres, 12 de desembre del 2012

Manifest

El tercer paisatge no és rural ni urbà. Hi manca l’explotació agrícola, turística i especulació immobiliària. Són àrees que es troben fora dels paisatges més convencionals i es situen al seu marge, com vores de boscos i carreteres, solars desemparats o altres llocs on les màquines no poden arribar. Són zones amb característiques pròpies i amb una àmplia diversitat natural. Són aquells espais que han estat sotmesos a l’acció humana i la seva evolució és fruit de les contínues adaptacions al medi. El tercer paisatge és el terme teoritzat  per Gilles Clément (paisatgista i jardiner francès, introductor d’altres conceptes  com Jardí en moviment i Jardí planetari) i explicat a través d’un manifest (Manifest del Tercer Paisatge), per denominar tots aquets espais marginals i indefinits però amb una gran riquesa d’espècies on prolifera una interessant biodiversitat i on la mateixa naturalesa dicta la seva evolució.

En aquest temps on grans projectes urbanístics han acabat en descampats plens de faroles que probablement mai acolliran la seva construcció, en espais residuals abandonats amb aparicions insospitades i a vegades esporàdiques de la naturalesa, on la petjada humana ha debilitat el fràgil equilibri natural, on el tercer paisatge cada dia és més present a la nostre vida,  aqui i avui declaro inaugurat aquest blog. No pretenc descobrir la sopa d'all, segurament serà un blog més de jardineria, paisatgisme i natura, però crec que és necessàri redescobrir-la i reinventar-la, o almenys intentar-ho.