Llibres i roses

Ja arriba Sant Jordi i amb ell  el ritual de regalar el llibre i la rosa, tal i com mana la tradició. És un dia especial per llibreters i floristes, però també ho és per la reivindicació de la cultura catalana i la cultura en general, ja que a més de ser una festa nacional catalana és el dia internacional del llibre, i  el llibre és un element essencial en la transmissió cultural i del coneixement. Per aquest motiu avui faré la clàssica recomanació de llibres característica d’aquesta època, però sempre dins el nostre àmbit i dins la meva experiència i coneixement.

Plantas para curar plantas: Para tratar sin química los problemes del huerto y el jardin

Jean-Paul Collaert, Ed. La Fertilidad de la Tierra, 2008

Es tracta d’un manual molt pràctic amb explicacions clares i senzilles, que ens ensenya pas a pas el procés per elaborar, aplicar i conservar correctament extractes de plantes per curar malalties, prevenir i eliminar plagues, abonar i reforçar les defenses, i fortificar i estimular la flora microbiana de la terra. Un llibre que revisa la nostra manera de veure i tractar les plantes, que ens fa pensar amb les nostres accions com una forma de restaurar l’harmonia d’aquets espais vius buscant crear un ecosistema per aconseguir l’equilibri necessari que ens proporcioni plantes saludables.

Un autèntic maletí de primers auxilis que ens donarà la solució just al costat del problema.  Un llibre indispensable pels interessats en horticultura ecològica i jardineria sostenible.

 El Paisaje del hombre. La conformacion del entorno desde la prehistòria hasta nuestros días.

Geoffrey i Susan Jellicoe, Ed. Gustavo Gili, 2000

Des dels primers paisatges concebuts conscientment per l’home, que apareixien a la pintures rupestres entre els anys 30000 i 10000 aC, fins a les tendències mundials en el disseny paisatgístic de finals dels anys 80, passant per l’antiga Mesopotàmia, Grècia, Roma, el món musulmà, l’Europa medieval, la Índia, Xina, Japó, la Amèrica precolombiana i l’occident post renaixentista en totes les seves fases. Al llarg de la història, l’home ha modelat el paisatge per expressar o simbolitzar poder, ordre, harmonia, domini,... En aquest llibre hi trobem un estudi social i cultural on els autors resumeixen les diferents civilitzacions al llarg de la història per entendre com les creences de la gent en un moment específic  es tradueixen en termes de paisatge i en condicionen la seva conformació, amb l’ajut d’una sèrie de làmines i fotografies on es comprova el que va succeir en realitat.

Un llibre necessari per entendre el nostre entorn, per saber d’on ve i pensar cada intervenció sobre el territori abans d’actuar. Un llibre necessari també per els amants de la jardineria, que ajudarà a entendre el per què dels grans moviments paisatgístics.

Claves para la determinación de plantes vasculares

Gaston Bonnier i Georges de Layens, Ed. Omega, 2006

Aquest últim llibre que avui us recomano és tot un clàssic per experts i aficionats a la botànica, una obra de referència, un llibre imprescindible a la nostra estanteria. Tot i ser publicat per primera vegada a finals del s. XIX, aquest manual conserva el seu interès científic i pràctic. Les claus sinòptiques que el conformen condueixen a la determinació de famílies, gèneres i espècies. Les característiques de les plantes es descriuen mitjançant figures intercalades amb el text, de manera que es poden apreciar a primera vista les similituds i les diferències entre espècies.

Que passeu una feliç diada de Sant Jordi!

La colza

Aquets dies la colza tenyeix els camps d’un groc intens que contrasta amb el cel blau primaveral i el verd de fons dels cereals i d’un paisatge que s’ha refet amb les pluges de les últimes setmanes, res a envejar dels camps d’espígol de la Provença francesa, estèticament parlant.

La colza (Brassica napus) és una planta oleaginosa anual o biennal, depenent de la varietat i si la sembra és tardana, de la família de les Brassicàcies. De les seves llavors s’extreu oli destinat principalment a la indústria del biodièsel i dels residus sòlids s’en obté farratge amb un alt contingut en proteïnes. La colza ha tingut una forta implantació en els últims anys com a una bona alternativa a la plantació de  blat, ja que permet millorar la terra amb un canvi de cultiu i al estar lligada al negoci dels carburants el preu no baixa com sovint ho fa el dels cereals.

L’oli de colza és nociu per la salut, ja que conté àcid erúcic i glucosinolats, fins al punt que es pot utilitzar com a pesticida. Als anys 70 científics i productors d’oli canadencs van crear la Canola, arònim de Canadian Oil Low Acid, una varietat de colza obtinguda per un procés de selecció i de canvi genètic per reduir el seu contingut tòxic. No entratré en el debat de si és bo o no utilitzar aquest oli per cuinar, però jo seguiré fent servir oli d’oliva.

El cultiu de colza transgènica també és tema de discussió, com tots els conreus alimentaris modificats genèticament per obtenir-ne unes propietats determinades. El gènere Brassica té molta facilitat per creuar-se i donar descendents fèrtils, i la flora silvestre de la península és molt rica en aquest tipus de plantes.  Tot i no estar autoritzat a Europa, excepte per cultius experimentals, l’abocament accidental de llavors de colza transgènica durant el seu transport és molt perillós ja que la contaminació genètica és un procés irreversible. Els transgènics i la màfia alimentaria tenen molt que parlar, per això em reservaré aquest tema per un altre post.

De moment us deixo amb un parell de fotos d'aquesta planta fetes al costat de casa.

Font: infoagro.com

Camps de colza, Santa Cecília de Voltregà 13/4/2013

Camps de colza, Santa Cecília de Voltregà 13/4/2013

Treballar amb la natura, no en contra

Tot i no estar molt introduït en el món de la permacultura, em fascina la idea d’integrar harmònicament l’habitatge i el paisatge, i crear un sistema ecològic, econòmic i social sostenible, mitjançant un ecosistema agrícola productiu amb la diversitat, l’estabilitat i la resistència d’un ecosistema natural, és a dir  basant-se amb els processos que trobem a la natura. I és que després del desastre del totxo i els problemes amb els recursos naturals que esdevindran, crec que si el futur existeix passa per un sistema ètic i conscient on es cuidi la terra, la gent i es comparteixin els recursos.

Un autèntic expert en permacultura és el granger austríac Sepp Holzer, protagonista d’aquest documental que em va ensenyar un colega, i avui us recomano. Holzer va començar a treballar un terreny que qualsevol el consideraria sense cap valor agrícola, demostrant que la permacultura és capaç de regenerar la terra i el paisatge, en aquest cas creant un espai capaç de retenir l’aigua per aconseguir un equilibri hídric on s'hi pot albergar un bosc mixte, cultivar comunitats de fruites i verdures que conviuen amb els animals, reduïr el risc d’incendis forestals i inundacions i aproximar l’accés a un recurs vital com és l’aigua. Holzer explica com aquets coneixements es poden aplicar a qualsevol part del món, però que és necessàri “apendre a pensar de manera natural” i observar i entendre els processos de la naturalesa.