dilluns, 14 d’octubre de 2013

...ARBRE VA!!

No és habitual sortir al carrer i trobar-te desenes d’arbres de grans dimensions arrancats parcial o totalment de la superfície del terra, però el divendres 4 d’octubre aquesta imatge es va reproduir  en diverses poblacions del nord d’Osona. Una curta però violenta tempesta de no més de 20 minuts que va generar vents desproporcionats acompanyats d’una intensa calamarsa, va propiciar aquest acarnissament vegetal, que conseqüentment va acabar posant en perill la integritat de les persones provocant diverses destrosses materials. Els experts van titllar aquest fenomen de esclafit.

Els arbres disposen d’un sistema radicular que no només serveix per absorbir aigua i minerals del sòl, sinó que també té la funció d’ancoratge per suportar el propi pes de la planta i afrontar aquestes situacions adverses. És cert que algunes espècies com els pins, els avets, els cedres i els xiprers produeixen arrels més superficials i per tant són més susceptibles a la caiguda, però hi ha diverses accions d’origen antròpic que malmeten el seu sistema radical i els fan més vulnerables. Per tant, la majoria dels arbres caiguts tenen un denominador comú, són arbres debilitats.


Entre d’altres, aquetes són les causes més habituals de caiguda dels arbres:

Modificació de l’entorn
Quan els arbres creixen en comunitat com és el cas dels boscos, es protegeixen mútuament del vent, de forma que no necessiten crear un sistema radicular gaire potent. El problema ve quan es modifica el seu habitat natural i es talen els arbres per urbanitzar el terreny. Els arbres que queden drets estan totalment desemparats i al  no disposar d’un sistema estructural adequat són incapaços d’aguantar vents d’una intensitat determinada.

Eliminació parcial del sistema radicular
Els arbres que es veuen afectats per obres properes on s’hi han obert rases o s’han produït moviments de terra, poden sofrir una pèrdua important d’arrels de vital importància per la seva fixació al terra.

Compactació del sòl
La circulació de maquinària pesada prop dels arbres i els terrenys excessivament humits, provoquen una compactació del sòl, comportant una disminució de creixement de la longitud de les arrels i una disgregació dels elements texturals del sòl, disminuït l’oxigen del sòl i provocant problemes de respiració, infiltració i drenatge, accelerant els processos de podriment radicular.

Arbres i gespa
També és habitual en molts jardins sembrar gespa sota els arbres, sense tenir en compte que les seves necessitats hídriques són molt diferents. Mentre que una gespa necessita regs curts i seguits, l’arbre necessita regs espaiats i profunds. El reg que proporcionem a la gespa provoca que l’arbre produeixi un sistema radicular molt superficial i poc eficient en estabilitat, ja que l’aigua que necessita pel seu desenvolupament l’aconsegueix en pocs centímetres de la superfície i per tant no necessita emetre arrels profundes.

Podes desmesurades i podriment del tronc
Les podes desmesurades també perjudiquen a l’estabilitat de l’arbre, ja que pot comportar podriment al tronc i a les branques augmentant substancialment el perill de caiguda.

També s’ha de tenir en compte que generalment hi ha una relació lineal entre el radi de la capçada i l’extensió del sistema radical. Si es realitza una reducció important de la capçada s’ha de tenir present que també hi haurà una reducció semblant d’arrels.

Els arbres que tenen branques codominants, és a dir que competeixen per una dominància apical, en forma de V amb l’escorça incluïda, també perillen de sofrir una caiguda parcial. En aquest cas si que seria necessària una bona poda de manteniment.

Plantació incorrecte
Un altre motiu important de caiguda d’un arbre deriva d’una plantació incorrecte i sovint d’una inadequada selecció d’espècies.

Hi ha molts arbres que estan plantats a una profunditat excessiva, fent disminuir la capacitat de generar arrels noves. D’altres que han estat plantats en  terrenys sense suficient espai pel desenvolupament de les arrels que garanteixen el seu suport, i que al assolir una altura considerable augmenta el perill de caure. 



No hem d’oblidar que els arbres són éssers vius, és a dir tenen un cicle vital. La seva longevitat no depèn només de l’espècie, sinó també de les condicions ambientals, el terreny on s’ha desenvolupat, i la cura que en tenim.

Cal intentar facilitar el màxim volum de sòl d’exploració per les arrels, sobretot quan es planten arbres en escocells. La formació d’un sòl estructural també és molt important, aplicant una terra adequada que permeti un bon creixement i minimitzi els efectes de la compactació. Una bona barreja seria terra vegetal de qualitat amb graves. Si l’arbre creix enmig de gespa és molt recomanable aplicar una capa de coberta vegetal i separar el reg. Si un arbre necessita ser podat per motius estètics, sanitaris o de seguretat, s’han de realitzar talls nets que permetin una bona cicatrització i evitar podriments.

Crec que estarem d’acord en que al llarg de l’any es mor molta més gent atropellada per un cotxe que per un arbre, és molt difícil tenir-ho tot controlat, per tant només ens queda dur a terme una bona gestió de l’arbrat i planificar bé la seva plantació per  evitar problemes posteriors.




Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013

Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013
Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013

Populus nigra trencat de la base 4/10/2013
Cedrus deodara arrencats a Manlleu 4/10/2013. Foto: Osona.com

Cedrus deodara arrencats a Manlleu 4/10/2013. Foto: Osona.com


Pas de l'esclafit per Sant Hipòlit de Voltregà



Després de netejar i treure un cedre arrencat en un jardí, vam reutilitzar el seu tronc per muntar aquesta taula i els tamborets:











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada