dijous, 12 de desembre de 2013

El tercer paisatge seguirà fent camí

Les plantes han estat lligades des de sempre a la nostre existència. No només ens han proporcionat aliments, medicaments i matèries primàries que han servit com a base pel nostre desenvolupament, sinó que són els únics éssers vius capaços de captar l’energia del sol per fabricar matèria orgànica i alliberar oxigen. És evident doncs que depenem més nosaltres d’elles que elles de nosaltres. Tot i això, des de sempre hem tingut la necessitat de projectar la natura a través de les nostres idees, fins al punt de portar-la casa, cultivant plantes amb el propòsit de crear un entorn agradable. El disseny de paisatge i la jardineria, per tant, d’alguna manera sempre han estat lligats a nosaltres. Aquestes dues pràctiques es poden considerar tant art com ciència, ja que es requereix observació, planificació, creativitat i organització, però amb una dificultat afegida, que es treballa amb éssers vius i  s’ha de tenir en compte els seus processos mitjançant un control de l’espai i del factor temps, a més de la necessitat de seguir una sèrie de criteris arquitectònics, agronòmics, sociològics i mediambientals.

Avui fa un any just que vaig inaugurar el blog. L’objectiu principal era compartir experiències i inquietuds relacionades amb la jardineria, el paisatgisme i la natura, per rellevar-ne el seu valor i la seva necessitat, sense pretendre donar cap lliçó a ningú,  sinó per replantejar-me temes com a forma d’aprenentatge.  A dia d’avui considero l’objectiu complert.

Un agraïment especial a tots els que heu llegit, comentat i compartit el blog, vosaltres també en formeu part. El tercer paisatge seguirà fent camí.

Us deixo amb un recull de totes les entrades d'aquest any.


Antic tram de la N-152 a Orís, avui un altre tercer paisatge








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada